Per aprendre cal: donar sentit al que faig, sentir-me reconegut, respectat, comprés, ajudat; saber que me fan confiança, saber que tenc dret a equivocar-me, tenir una bona imatge de mi mateix, saber que algú dona importància al que faig. Sentir que algú m’estima.
Translate
JOCS I MES QUE JOCS ...
domingo, 30 de diciembre de 2012
domingo, 18 de noviembre de 2012
Na Majo ha vingut a classe. Ens ha dit que ella treballa a "Caritas" i allà intenten ajudar a gent que té poca cosa per viure. També ens ha contat el conte "El petit Serafí".
Pobre Serafí: volia tantes coses per a ell! Finalment va descobrir l'alegria de compartir les coses.
Es així que hem fet un petit mural amb els dibuixos que hem anat pensant després d'haver escoltat el conte. Fixau-vos quantes idees de compartir! EL PETIT SERAFÍ on PhotoPeach
Pobre Serafí: volia tantes coses per a ell! Finalment va descobrir l'alegria de compartir les coses.
Es així que hem fet un petit mural amb els dibuixos que hem anat pensant després d'haver escoltat el conte. Fixau-vos quantes idees de compartir! EL PETIT SERAFÍ on PhotoPeach
Hem xerrat de ses nostres pors… Quines coses ens fan por? Què podem fer quan tenim por?.. I ens hem animat a compartir: el tema ens interessa i n’hem dit moltes coses… Hem dibuixat i explicat els nostres exemples més propis i personals. Veis-ne uns quants:
Han sorgit propostes de fugida i d’enfrontament davant la por. Hem xerrat de perills reals i de imaginaris, de coses que no existeixen...
Algunes altres idees que ells mateixos han dit han estat: comprovar si és algú que coneixem per no pensar que és algú perillós, superar una broma fent nosaltres l’espera i fer el “susto” a l’altre,…
i encara més: no fer res i guanyar a la por! la por estava dins el cap.
Amb el quadre "El crit" d'Eduard Munch (1983) hen anat descobrint el què hi ha i el què devia passar en la imatge del quadre .
Entre altres coses, hem pensat que la “dona” podia tenia por d’alguna ombra, d’algún soroll, de caure a l’aigua, d’algú que ens amenaça…, i que a nosaltres ens pot fer por una cosa que veim o una cosa que sentim si encara no la coneixem!
També hem cregut que si ho poguéssim demanar a qui va pintar el quadre ens podria dir de què va tenir por, veritablement el personatge del quadre. Finalment hem inventat una imatge que expliqués algú que crida...
Han sorgit propostes de fugida i d’enfrontament davant la por. Hem xerrat de perills reals i de imaginaris, de coses que no existeixen...
Algunes altres idees que ells mateixos han dit han estat: comprovar si és algú que coneixem per no pensar que és algú perillós, superar una broma fent nosaltres l’espera i fer el “susto” a l’altre,…
i encara més: no fer res i guanyar a la por! la por estava dins el cap.
Amb el quadre "El crit" d'Eduard Munch (1983) hen anat descobrint el què hi ha i el què devia passar en la imatge del quadre .
Entre altres coses, hem pensat que la “dona” podia tenia por d’alguna ombra, d’algún soroll, de caure a l’aigua, d’algú que ens amenaça…, i que a nosaltres ens pot fer por una cosa que veim o una cosa que sentim si encara no la coneixem!
També hem cregut que si ho poguéssim demanar a qui va pintar el quadre ens podria dir de què va tenir por, veritablement el personatge del quadre. Finalment hem inventat una imatge que expliqués algú que crida...
jueves, 15 de noviembre de 2012
SES NORMES QUE HEM PENSAT
1-JUGAR TRANQULS
I SENSE PIGAR.
2-NO MOLESTAR.
3-NO FER
MAL A NINGU.
4-QUE PUGUIN
JUGAR JUNTS.
5-PODEM AJUDAR
PERO NO DESTROSSAR
LODES ALTRES.
6-NO
PODEM FER FOC
DE VER.
7-COMPARTIR SES
COSES I NO PRENDRE
SENSEPERMIS.
8-PODEM
CORRER I MIRAM
BE PER NO XOCAR.
9-PODEM DEMANAR
PERDO SI MOS
EQUIVOCAM.
10-NO INSULTAM SA
GENT.
11-NO TIRAR ARENA
ATSULLS NI PEDRES
NI JOGUETS.
12-PODEM CUIDAR
ES MES PETITS.
13- PODEM
FER CASTELLS ENFILAR-MOS
MIRAR BItxos JUGAR
AMB SES PILOTES
CORRER FER BOTS COQUES... COMENTAM UNES NORMES PER AS PATI
domingo, 21 de octubre de 2012
EXCURSIÓ D'ES MIGJORN GRAN
Caminar per
respirar junts, per habitar nous espais, per assaborir naturalesa, per
compartir les sesorialitats que ens ofereix el camí.
Caminant per coneixer-nos,
per estimar-nos, per ajudar-nos i fer-nos més companys; per fer aliances.
Caminar per fer descobertes,
intercanviar-les, per compartir coneixements, per ampliar vocabulari.
Caminar per fer-nos
preguntes, per fer hipòtesis, per comparar, descriure, per imaginar, fer
suposicions.
Caminar per captar
els espais grans i els paisatges, (també els detalls petits), per redimensionar
l’espai físic on vivim, per estimar la natura i estimar Menorca
Caminam per
sentir-nos molt capaços...
Caminam, correm,
aturem, jugam, xerram, trobam coses, cream escultures, instal·lacions, ens feim
regals, i ens feim més amics.
Diu el profesor
Martí Boada que per entendre el món de manera global és bàsic entendre en
primer lloc l’entorn més immediat. Diu també que els infants han de conèixer el
seu entorn perquè és el seu espai vital, és l’escenari que els ha des
sustentar, és el seu bressol (1). Nosaltres afegirem que sense gaudir la natura, no podrem
estimar-la, ni tampoc defensar-la.
(1)
Article “Convera amb Martí Boada”, a la revista In-fan -ci-a nº 176
CAMINANT TOTS JUNTSlunes, 28 de mayo de 2012
El nostre debat sobre la pluja...
Vegem com els fillets i filletes d’EI de 4 anys són capaços de plantejar-se preguntes difícils, són crítics, i ambiciosos per explicar-se la realitat més complexa i manco evident; com estan disposts a comprovar coses i com, si els escoltam ens mostren que podem arribar molt enfora tot partint del seu pensament.
(FILLET 1) Com se pot fer que plogui?
(FILLET 2) Ho fa tot sol… no es fa amb res. Només surten ets ennuvolats, i tenen ganes de fer gotes..
(FILLET 3) Jo sé un secreto: s’aigua puja per amunt i es carreguen ets ennuvolats i se’n van més enfora i després fan ploure. Així s’aigua ja torna.
(FILLET 4) Impossible que pugui pujar s’aigua!!! Tindrien unes ones massa altes per arribar tan amunt.
(FILLET 5) Té que fer un sunami.
(FILLET 3) un ennuvolat es movia, jo ho vaig veure!
(FILLET 4) Se mouen perquè fa molt de vent.
(FILLET 4) I perquè un dia que estigui a punt de ploure, no anam a una platja i veim es ennuvolats i si s’atura i s’aigua puja… a veure a qui té que caure ses dents…
(FILLET 2) Si s’aigua volés si que pujaria per amunt.
(FILLET 5) si volés… ja sé lo que passaria, s’aigua aniria on voldria.
(FILLET 4) I ja estaria tot banyat.
(MESTRA) Sabeu què algun dia quan m’aixec es dematí, al carrer, enterra, està tot banyat, i açò que no ha plogut, ni ho ha regat ningú… s’en diu que “fa molta humitat”!.
(FILLET 3) Una cosa que me va dir s’àvia: s’aigua ho deixa tot banyat i es matí no s’ha eixugat.
(FILLET 2) Jo crec que ja ho sé: Ets ennuvolats agafen aigua d’una tempesta i quan tornen ets ennuvolats fan ploure.
A classe hem fet proves amb aigua dins un pot obert, i aigua dins un pot tancat. Què passarà? Què ha passat al cap de dies? Algú diu que al sol s’eixugarà millor! i ho provam! On ha anat? Se n’ha anat s'aigua des pot tancat? Encara al final de tot el procés els infants no acaben la seva curiositat i cavil•lacions: “A que nisiquiera es foc podria eixugar la mar?”
(FILLET 1) Com se pot fer que plogui?
(FILLET 2) Ho fa tot sol… no es fa amb res. Només surten ets ennuvolats, i tenen ganes de fer gotes..
(FILLET 3) Jo sé un secreto: s’aigua puja per amunt i es carreguen ets ennuvolats i se’n van més enfora i després fan ploure. Així s’aigua ja torna.
(FILLET 4) Impossible que pugui pujar s’aigua!!! Tindrien unes ones massa altes per arribar tan amunt.
(FILLET 5) Té que fer un sunami.
(FILLET 3) un ennuvolat es movia, jo ho vaig veure!
(FILLET 4) Se mouen perquè fa molt de vent.
(FILLET 4) I perquè un dia que estigui a punt de ploure, no anam a una platja i veim es ennuvolats i si s’atura i s’aigua puja… a veure a qui té que caure ses dents…
(FILLET 2) Si s’aigua volés si que pujaria per amunt.
(FILLET 5) si volés… ja sé lo que passaria, s’aigua aniria on voldria.
(FILLET 4) I ja estaria tot banyat.
(MESTRA) Sabeu què algun dia quan m’aixec es dematí, al carrer, enterra, està tot banyat, i açò que no ha plogut, ni ho ha regat ningú… s’en diu que “fa molta humitat”!.
(FILLET 3) Una cosa que me va dir s’àvia: s’aigua ho deixa tot banyat i es matí no s’ha eixugat.
(FILLET 2) Jo crec que ja ho sé: Ets ennuvolats agafen aigua d’una tempesta i quan tornen ets ennuvolats fan ploure.
A classe hem fet proves amb aigua dins un pot obert, i aigua dins un pot tancat. Què passarà? Què ha passat al cap de dies? Algú diu que al sol s’eixugarà millor! i ho provam! On ha anat? Se n’ha anat s'aigua des pot tancat? Encara al final de tot el procés els infants no acaben la seva curiositat i cavil•lacions: “A que nisiquiera es foc podria eixugar la mar?”
jueves, 24 de mayo de 2012
domingo, 15 de abril de 2012
ES ARBRES CARAMEL·LERS D'ENGUANY!
Vegeu abans i després de sa gran sorpresa dets arbres. Açò si que és un fet molt misteriós...
domingo, 1 de abril de 2012
CONTES, CONTES, CONTES
Aquests són alguns dels contes que hem contat a l'aula últimament. Els contes són sempre un plaer d'escoltar. Sovint, a més i més, són punt de partida per a propostes diferents, en ocasions pel treball d’emocions, altres son motiu per reforçar habilitats de pensament, pel debat, la reflexió, per reinterpretar, dibuixar, escriure, per a jugar,... però sobretot, i en definitiva, per descobrir-nos a nosaltres mateixos.
Tots necessitam històries!
Tots necessitam històries!
jueves, 29 de marzo de 2012
CONCERT: SONORTRAST
El dimecres 23 de març vam assistir a un concert encantador i de gran vivesa per a tots nosaltres.
Els músics ens vam mostrar com moltes situacions i objectes ens poden aportar sons ritmics, tons, musica. Ells mateixos construien davant nostre nous intruments i interpretaven diferens músiques. Vam xalar d'una actuació variada i complerta.Tot en un to d'humor molt desenfadat.
Sonortrast 23 de març 2012 Ciutadella on PhotoPeach
Els músics ens vam mostrar com moltes situacions i objectes ens poden aportar sons ritmics, tons, musica. Ells mateixos construien davant nostre nous intruments i interpretaven diferens músiques. Vam xalar d'una actuació variada i complerta.Tot en un to d'humor molt desenfadat.
Sonortrast 23 de març 2012 Ciutadella on PhotoPeach
sábado, 18 de febrero de 2012
viernes, 17 de febrero de 2012
domingo, 5 de febrero de 2012
NOU BLOG DELS FILLETS D'INFANTIL
Sí, és sobre la sala de llum i construccions. Allà hi van fillets de diferents edats i realitzen un taller ple de creativitat i iniciativa dels fillets. Guaitau i veureu...
http://saladellum.blogspot.com/
http://saladellum.blogspot.com/
CUINAM A CLASSE!
Amb els fesols que hem collit hem pogut fer una cuita amb l’ajut dels fillets. Els hem rentat, els hem llevat el filet, hem cuit patates i ho hem posat quan l’aigua bollia. Això es veia perquè sortia vapor, que és “com a boira”, en paraules seves, Com els fesols estàven tant calents hem esperat que refredin i els hem provat. Com n’hi havia pocs, just en provàven un troçet, patata o fesol, si en volíem.
martes, 31 de enero de 2012
COLLIM FESOLS I POSAM COMPOST
Seguim a l’hort, en les nostres possibilitats.
Hem conegut el conte d’en Compostí. Era un ratolí que feia compost per al seu jardí. Així hem sabut que les plahntes creixen més bé si la terra està ben rica de nutrients. Una manera de fer-la ben bona és afegint compost. N’hem tocat i ensumat. Hem trobat que fa olor com “de ploure”!
I n’hem començat a posar compost dins el nostre tros d’hort.
Una bona conversa ens dur a pensar si noltros en podríem fer de compost. Però no tenim cap compostera. En podríem fer un? Pot ser, algú ens pot ajudar???
També hem collit fesols...
Hem conegut el conte d’en Compostí. Era un ratolí que feia compost per al seu jardí. Així hem sabut que les plahntes creixen més bé si la terra està ben rica de nutrients. Una manera de fer-la ben bona és afegint compost. N’hem tocat i ensumat. Hem trobat que fa olor com “de ploure”!
I n’hem començat a posar compost dins el nostre tros d’hort.
Una bona conversa ens dur a pensar si noltros en podríem fer de compost. Però no tenim cap compostera. En podríem fer un? Pot ser, algú ens pot ajudar???
També hem collit fesols...
lunes, 23 de enero de 2012
DESPRES DE VACANCES
Seguim amb l'hort...
Hi havia una herbada! Mentre hem intentat deixar un poc net els nostres cultius hem trobat patates molt petites! Quina gràcia tant petites I quina pena que les patateres van tenir malaltia!
Es veu que les patatares van morir i les patates just es començaven a fer. Per açò que són tan petites!
Una altra sorpresa ha estat veure una aranya dins el romaní i un niu d’on sortiran les cries. Hem descobert que l’aranya té alguna presa enganxada a la trenyina. Sembla que sigui una Abella.
Hi havia una herbada! Mentre hem intentat deixar un poc net els nostres cultius hem trobat patates molt petites! Quina gràcia tant petites I quina pena que les patateres van tenir malaltia!
Es veu que les patatares van morir i les patates just es començaven a fer. Per açò que són tan petites!
Una altra sorpresa ha estat veure una aranya dins el romaní i un niu d’on sortiran les cries. Hem descobert que l’aranya té alguna presa enganxada a la trenyina. Sembla que sigui una Abella.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)