HORT ESCOLAR

Ens agrada anar a l’hort i fer-hi descobriments. Feim equips diferents: el sol, la lluna, i el núvol.

En aquestes primeres setmanes hem xalat de poder fer i omplir quasi tot l’espai disponible: cavar, plantar, mirar… recórrer tot el troç i observar què passa. També ens agrada reconéixer elements dels altres espais de l’hort; hem trobat molts animalons: caragols, una sargantana, abelles, formigues, cucs de terra, llimacs, escarabats…

Hem sembrat amb planters i llavors uns quants cultius (gràcies al papà d’en Lluc i al de na Carme per les seves aportacions!). Ara ja tenim endívies, lletugues, bledes, cols, patates, blat, ordi i civada, cebes i ravaguins.

Esteim observant com ens neixen plantes ventureres: hem conegut el canari, la jonça, el margall. També ens han crescut fesols que no havíem sembrat i que hem respectat per veure’ls créixer.




Obsevam com està d’humida o no la terra, si es deixa cavar i si la terra es queda fluixa quan la tocam.

Hem trobat un troçet cavat. Algú ha vingut i ens ha ferit un poquet de blat que neixia? Serà millor que posem uns cartellets per ajudar a identificar les plantes que esteim seguint…! I és que encara no ens ha preocupat massa les plantes ventureres que ens van acompanyant.

Trobam que les plantes ventureres han nascut amb el “mal temps”, que és qui les fa néixer quan plou. Ara mateix no tenim gaire clar si devia haver llavors amagades a la terra, o si surten ses plantes totes soles. Per mirar-ho millor hem arrebassat un pilot de terra amb planta de canari i observam que té unes arrels blanqueres llargues. No hem aconseguit veure baix de tot, per si deu tenir res més. Seguirem mirant!

De moment voldrem deixar créixer aquestes plantes ventureres, juntament amb les que vam sembrar. Ens agrada veure-les!. I si tapa massa les plantes que vam sembrar nosaltres? Les molestarà?

Què deu passar on vam sembrar l’enclóver? La llavor d’enclóver no ha fet bon profit? No acabem de veure les plantes nascudes, Què deu passar? la menja algun bitxo? Na Carme ens ajuda: son pare diu que l’enclóver no l’hem de sembrar molt fonda perquè neixi bé. Idò, en podríem tornar a plantar…!